Se que ets al meu costat. Ara mateix, mentre teclejo les lletres del meu ordenador amb sonata d'opera chillout que tan m'agrada de fons.
Se que em veus.
Jo et sento.
Sento la teva presència al meu costat. Et sento al matí quan em llevo, et sento durant el dia empenyent-me a avançar, et sento dins meu, en la meva pell, en el meu cap, però sobretot et sento de nit.
Quan el meu cos reposa del dia acabat i la meva ment no pot parar de girar i girar és quan millor puc sentir la teva presència.
Ets com les notes del piano que sonen en aquest instant, la calma enmig la tempesta.
Sempre he comptat amb la teva energia, amb el teu consell silenciós aquest que només puc sentir jo dins el meu cap.
He fet prevaldre les teves virtuts com a pròpies, perquè els anys passen però el temps continua sent el mateix, primer va ser el teu, el vostre, i ara és el meu, més no deixa de ser el mateix joc amb diferents jugadors.
Si em veus ara, saps que no ploro per por ni per tristor. Ploro per enyor que no per enyorança.
És a tu a qui enyoro, no abans ni l’ahir, només a tu.
Enyoro les teves vivències, la teva experiència, la teva forma de ser i de viure.
No saps com m’agradaria tenir totes aquestes converses que hem mantingut al llarg del temps, des d’universos paral·lels, de tu a tu, cara a cara.
T’he estimat, t’estimo i t’estimaré tota la meva vida i si tot és com ha de ser només desitjo que et sentis orgullós i satisfet per mi, però sobretot per tu.
J.D.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada