dilluns, 25 de juliol del 2011

El que som, ho fem nosaltres?

Avui comencem a saber, per fi, perquè som com som. Una de les primeres coses que hem descobert - fa no gens menys que 400 anys, però com si no- és que ni el planeta ni nosaltres mateixos som el centre de l'univers. Caminem pujats a 250 km per segon en un planeta d'una estrella mitjana en la part exterior d'una dels bilions de galàxies existents. I, no obstant, quantes persones continuen creient-se el centre del món?

pàgina 13 i 14 del llibre Per què som com som? d'Eduard Punset
 
 
 
Ja n'és de sorprenen que, a aquestes alçades de la pel.lícula, en que la informació i el coneixement global viatgen a la velocitat de la llum, n'hi hagin que encara imaginen ser centres d'alguna cosa que no sigui d'ells mateixos. Més resulta que és així!
En aquest univers de planetes i estrelles que conforma el cosmos una insignificant molècula de vida "intel.ligent" pressuposa per damunt la resta ser la més gran, bonica i brillant, la més inteligent, culta i cultivada, o la més perfecte i ben formada.
Si un dia aprenem a entendre que no som més que insignificants grans de sorra, de dimensions minimalistes i de menys d'un microgram de pes, en mig del desert, i aceptem amb tota la dignitat la nostra nul.la importància com a únics i la nostra vàlua com a conjunt, haurem aprés la més gran de les lliçons: LA FORÇA DEL QUE SOM SENSE SER RES.
El que som,  ho fem nosaltres? Ho fem nosaltres amb vosaltres i amb els altres!
Dolors Salmerón