Dos miracles com dos sols!

Tretze anys del primer i set del segon.

Dos miracles de la natura, dues experiències vitals, dues oportunitats úniques per recordar a diari com n’és d’important un mateix.

Us en faré dos definicions, una per a cadascun d’ells.

Miracle del 24 d’agost de mil nou-cents noranta vuit. Dilluns. Hora les 21:30. Nom del fenomen: JORDI.

Miracle del 16 d’agost de dos mil quatre. També en dilluns. Hora les 9:30 del matí. Nom del fenomen: MARC.

Aquets són els meus dos miracles d’agost, els dos que m’han fet creure en tot allò que mai pensava fos possible creure, els que han fet de mi un ser totalment espiritual, una persona diferent, amb metes infinites i forces incalculables.

És a ells a qui dec les canes i les arrugues, moltes de les hores d’insomni, la poca perseverança en les dietes, rabietes diàries per causes desconegudes, el sofà tacat i els armaris desendressats. També, gràcies a ells, he conegut el món del manga, del futbol i de les col·leccions entranyes, com ara la de pedres de riu. He aprés a cuinar sense ingredients vistos, a fer-me el tint, la manicura i la pedicura a les 3 de la matinada i en un sol acte. Ells m’han ensenyat un nou idioma compost bàsicament per síl·labes sense vocals i frases amb rima i gesticulades: “a k me pelo, me mondo y me tronxo!!”

Més el que jo els dec a ells no té preu.

Una abraçada per un bona nit, un petó amb babes que hidrata més endins que cap crema de nom, un atac de riure incontenible per qualsevol animalada, el tacte d’una pell tan tendre que et retorna els sentits perduts. Els dec el seu recolzament incondicional vers qualsevol projecte, sigui quina sigui la seva magnitud, els dec que m’estimin amb una lleialtat incommensurable,  que pateixin al meu costat, que riguin amb mi i no de mi, que m’inspirin paraules d’amor desconegudes i passions desbordants.

Són els meus miracles.......... i els meus astres rei........els meus sols.

Per molts anys amors meus!!!

Aquesta és l’ofrena de la mama per a vosaltres: JORDI I MARC, US ESTIMO!!