DE NIT

El meu avi solia dir que de nit tot prenia el mateix color.
La nit sol amagar les parts més íntimes de cadascun de nosaltres.
Imaginar el veí en pijama de quadrets grisos mirant el plat del sopar, amb cara d’avorriment i esgotament, visualitzar la nena del tercer (ja entradeta en anys) sense ni gota de maquillatge, despresa del push-up i arrugada tota ella sota la manta del sofà o pensar com s'ho munten la parelleta del primer quan els papis són fora de casa, és quelcom que a tots ens provoca un sobtat pudor i alhora ens incita un desmesurat afany de tafaneria.
En algun moment o altre ens ha passat pel cap, "que dirien de mi la gent si em veiessin ara mateix", i de sobte ens hem sentit intimidats, com si fos una cosa impensable, quelcom que ens podria ferir com a sers humans.
Es realment com si fóssim dues persones alhora.
La que viu de dia, de portes enfora, i la que existeix de nit, de portes en dins.
I tots assumim amb la màxima naturalitat que això és així.
A cap de nosaltres se'ns ocorreria dubtar d’ algú perquè exerceix el seu dret a la intimitat, perquè en definitiva tots tenim i vivim amb aquesta dualitat.
Però vet aquí la doble moralitat, el que s'accepta per a diferenciar la nit del dia, el que tenim com a correcte i assumit entre la foscor i la claror, si que tenim dret a jutjar-la-hi a plena llum del dia.
Si tu de dia tens un matí bo, i somrius i ets amable, però per mala sort tens una tarda terrible i estàs malhumorat i distant, pots passar de ser una persona encantadora a un empestat en qüestió d'hores, i pel sol fet d'haver actuat de dia, per haver sigut TU, el mateix TU que de nit pot estar trist, esgotat, despentinat i ofegat en la teva pròpia existència, de dia no es pot manifestar amb llibertat sense córrer el perill de ser etiquetat per algú que segurament et coneix menys que la nena del tercer o la parelleta del primer.
Per tot aixó he decidit que vull que la meva nit sigui de 24 hores.
He decidit que necessito que la meva nit tingui 24 hores.
Perquè de nit tot pren el mateix color i a més tinc drets, que per segons qui, de dia he perdut.
Per això escric de nit, sense maquillatge, despentinada, en pijama, sabatilles de felpa, fumant-me una cigarreta i per damunt de tot .......LLIURE!!
Res més a dir, tan sols, nanit a tots.