Camina lleugera per la vida
sentint les passes d’altres que s’atansen,
sense girar-se, complaguda,
segura del seu camí i encara verge.
S’alleuja el pes dels cabells
movent el cap, tal com l’aire
li bufaria, més sense la brisa,
amb un cop de clatell ben donat.
Juga a ser dona amb els ninots,
encara tendres, que se li ofereixen,
i n’espera, com a penyora,
la part més dolça que la complagui.
Es creu mestra en totes les arts,
experimentada senyoreta de carrer
llicenciada en mots bruscs
i de paraules mastegades grollerament.
La molt ximple no en sap res del com
ni del què, i per saber ni sap
que els pits durs i rodons insinuats
demà li cauran a l’alçada del melic.
Avui els presenta per reclam
vers una pròxima cacera, més creu
ser la Cleopatra d’aquest imperi
que la devorarà igual que els anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada